RECUPERACIÓ DE L'ASSIGNATURA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE CURSOS ANTERIORS
ESO
Els criteris aprovats pel Departament per superar la matèria de llengua catalana i literatura de cursos anteriors són els següents:
Si l’alumne/a aprova la primera avaluació del curs actual amb una nota de sis per amunt la matèria pendent li quedarà automàticament aprovada. Si no és així...
Si l’alumne/a aprova la segona avaluació, la matèria pendent també li quedarà automàticament aprovada. Si no és així...
L’alumne/a amb la matèria pendent dels cursos anteriors es podrà presentar a unes proves específiques per superar la matèria que el departament elaborarà i que farà la primera quinzena de maig.
1r de Batxillerat
L'alumnat que tengui pendent l'assignatura de Llengua catalana i literatura de 1r de Batxillerat, quedarà automàticament aprovat si aprova la primera avaluació de la matèria de 2n de batxillerat, amb una nota igual o superior a sis. Si la nota no és superior a sis, però aprova la primera avaluació i també aprova la segona, també quedarà automàticament aprovat. Si no ho fa així, encara li queda l'oportunitat dels exàmens extraordinaris de febrer i abril, amb els continguts de la matèria de primer de batxillerat, en una convocatòria que es comunicarà a tots els afectats oralment a través del professorat que tengui de 2n de batxillerat.
dimarts, 23 de setembre del 2008
dijous, 3 de juliol del 2008
Articles d'opinió
Peus a terra
L'espectacular acció de Greenpeace, que ahir desplegà una pancarta gegant a Son Reus, resulta sorprenent si es pensa contra qui va dirigida. La planta incineradora de Tirme és modèlica en tots els aspectes, llevat d'un: ha quedat petita per destruir tot el fems que genera la població de Mallorca. Fa deu anys l'eliminació dels residus era un problema sanitari. Ara ha deixat de ser-ho.És cert que existeixen altres sistemes més ecològics que la incineració, com el que han posat en marxa a Menorca el Consell i els ajuntaments: el triatge i el compostatge. Però les dimensions d'una illa no són comparables amb les de l'altra. Ara per ara no sembla factible que tots els residus inorgànics que es generen a Mallorca puguin ser remesos per vaixell a la Península, i la resta tractats i reciclats aquí. També sembla inversemblant que, amb les inversions ja realitzades, es pugui canviar la incineració pel compostatge d'un any per l'altre sense que això signifiqui una despesa encara major per als contribuents.Però sempre és bo aprendre de qui sap. Per aquest motiu, i des d'aquest article editorial, pensam que la passa següent de Greenpeace hauria de ser reptar els responsables del Consell a un debat a partir de la realitat mallorquina. Seria interessant confrontar els seus punts de vista i saber com es podria planificar la transició d'un sistema a un altre, quin preu tindria i quins beneficis reportaria.Greepeace pujà ahir a les altures i desplegà una pancarta gegant. Com a efecte propagandístic, com a element de conscienciació, l'acció va ser brillant. Però, i ara, allò que realment importa és tocar amb els peus a terra. Com es fa, això?
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3440+6+198169
L'àmfora de Pandora
Proporcionar una cara televisiva al racisme és una de les pitjors coses que podem fer. Ho agarem molt car, si prestem una cara oberta i popular al racisme, com fem tots plegats amb aquest personatge que va agredir una noia als Ferrocarrils de la Generalitat. Em cau la cara de vergonya en veient com s'afanyen determinats mitjans de comunicació a convertir-lo en una celebritat, proposant-nos tot d'històries sobre el seu passat i plantant-nos, una vegada i una altra, a la web i a la televisió, el vídeo de l'agressió intolerable (però tolerada) i, pitjor encara, el del seu passeig perdonavides. Per aquest camí anem molt malament.El tal Sergi (és curiós que tinga nom català i sols parle espanyol) pot esdevenir una icona (ja no sé si ho és) del racisme contingut que vivim cada dia. Sabem que aquest no és un país públicament racista, però també sabem que, en privat, molta gent voreja el racisme, això sí negant-ho sempre. Entre més raons, la gent no és obertament racista perquè no hi ha ningú que assumesca i en públic el discurs racista i el normalitze (parle del sud; al nord, bé que suportem Le Pen). Però al sud no hi ha polítics, ni escriptors, ni agitadors que facen bandera del racisme i que criden sense complexos allò que hi ha gent que té a la boca i que no gosa dir, perquè li fa cosa. Si continua ocupant portades, si els seus vídeos continuen prodigant-se i si entra al circuit de la teleescombraria, el tal Sergi pot acabar essent-ho. I aleshores ja no serà hora de fariseismes. He mirat una vegada i una altra les fotografies de la colla de periodistes que l'acompanyen pels carrers del seu poble mentre fanfarroneja de ser un èmul del Neng de Buenafuente, però en perillós. I bé, molts dels periodistes que ixen a les fotos semblen encantats. Somriuen. Pensen: 'Quines fotos més bones!'Què hi feien? Els periodistes hem de donar corda a subjectes així? Els hem de donar veu i fer-los d'altaveu? A VilaWeb vam decidir que no. Puc arribar a discutir si les fotos del tren s'havien de publicar; nosaltres no ho hem fet, per evitar la pornografia racista en què han degenerat, tant al YouTube com a les webs d'alguns diaris. Ara, les fotos d'aquest individu fent el pinxo, encantat de ser una estrella de la televisió? Qui pot pensar que això tinga gens d'interès periodístic? És morbós. Té audiència. Té espectacle. Però, com a periodista, tot això no em serveix. Els periodistes també som responsables dels monstres que creem i, en aquest cas, en creem un. I la responsabilitat periodística, professional i ètica, ens hauria d'haver frenat ja fa temps.Després, quan s'obrirà l'àmfora de Pandora, serem els primers a esgarrar-nos les vestidures, compungits o alarmats. Però ja serà massa tard.
26 octubre 2007Autor: Vicent PartalEmail: director@vilaweb.catEnllaç permanent: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2605472
Els accidents
Ja poden posar controls d'alcoholèmia, ja poden posar multes, carnets per punts i el que vulguin, que tammateix continaurà havent-hi accidents i vícitmes, moltes vínctimes. La causa fonamental és la velocitat. I la causa de la velocitat són els motors. Com pot ser legal posar en mans d'un al·lot de 18 anys un motor de 2.000 CV, amb potència suficient per aixecar un avió? Salvar vides implica reduir al mínim la potència dels motors i limitar al màxim les velocitats. Aquesta és la millor manera de salvar vides. La nostra societat prohibeix, llevat de casos especials, poder tenir armes de foc. Però què és més perillós, una pistola o un vehicle a tota màquina? Pens que, com sempre, mana el negoci i que els interessos de les gran companyies petrolieres i de les fàbriques de cotxes i motos hi pesen més que no la seguretat. Que tothom sàpiga que hi ha bombes sobre quatre rodes pertot.Marta Alou Mir. Palma.Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3438+6+198041
L'espectacular acció de Greenpeace, que ahir desplegà una pancarta gegant a Son Reus, resulta sorprenent si es pensa contra qui va dirigida. La planta incineradora de Tirme és modèlica en tots els aspectes, llevat d'un: ha quedat petita per destruir tot el fems que genera la població de Mallorca. Fa deu anys l'eliminació dels residus era un problema sanitari. Ara ha deixat de ser-ho.És cert que existeixen altres sistemes més ecològics que la incineració, com el que han posat en marxa a Menorca el Consell i els ajuntaments: el triatge i el compostatge. Però les dimensions d'una illa no són comparables amb les de l'altra. Ara per ara no sembla factible que tots els residus inorgànics que es generen a Mallorca puguin ser remesos per vaixell a la Península, i la resta tractats i reciclats aquí. També sembla inversemblant que, amb les inversions ja realitzades, es pugui canviar la incineració pel compostatge d'un any per l'altre sense que això signifiqui una despesa encara major per als contribuents.Però sempre és bo aprendre de qui sap. Per aquest motiu, i des d'aquest article editorial, pensam que la passa següent de Greenpeace hauria de ser reptar els responsables del Consell a un debat a partir de la realitat mallorquina. Seria interessant confrontar els seus punts de vista i saber com es podria planificar la transició d'un sistema a un altre, quin preu tindria i quins beneficis reportaria.Greepeace pujà ahir a les altures i desplegà una pancarta gegant. Com a efecte propagandístic, com a element de conscienciació, l'acció va ser brillant. Però, i ara, allò que realment importa és tocar amb els peus a terra. Com es fa, això?
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3440+6+198169
L'àmfora de Pandora
Proporcionar una cara televisiva al racisme és una de les pitjors coses que podem fer. Ho agarem molt car, si prestem una cara oberta i popular al racisme, com fem tots plegats amb aquest personatge que va agredir una noia als Ferrocarrils de la Generalitat. Em cau la cara de vergonya en veient com s'afanyen determinats mitjans de comunicació a convertir-lo en una celebritat, proposant-nos tot d'històries sobre el seu passat i plantant-nos, una vegada i una altra, a la web i a la televisió, el vídeo de l'agressió intolerable (però tolerada) i, pitjor encara, el del seu passeig perdonavides. Per aquest camí anem molt malament.El tal Sergi (és curiós que tinga nom català i sols parle espanyol) pot esdevenir una icona (ja no sé si ho és) del racisme contingut que vivim cada dia. Sabem que aquest no és un país públicament racista, però també sabem que, en privat, molta gent voreja el racisme, això sí negant-ho sempre. Entre més raons, la gent no és obertament racista perquè no hi ha ningú que assumesca i en públic el discurs racista i el normalitze (parle del sud; al nord, bé que suportem Le Pen). Però al sud no hi ha polítics, ni escriptors, ni agitadors que facen bandera del racisme i que criden sense complexos allò que hi ha gent que té a la boca i que no gosa dir, perquè li fa cosa. Si continua ocupant portades, si els seus vídeos continuen prodigant-se i si entra al circuit de la teleescombraria, el tal Sergi pot acabar essent-ho. I aleshores ja no serà hora de fariseismes. He mirat una vegada i una altra les fotografies de la colla de periodistes que l'acompanyen pels carrers del seu poble mentre fanfarroneja de ser un èmul del Neng de Buenafuente, però en perillós. I bé, molts dels periodistes que ixen a les fotos semblen encantats. Somriuen. Pensen: 'Quines fotos més bones!'Què hi feien? Els periodistes hem de donar corda a subjectes així? Els hem de donar veu i fer-los d'altaveu? A VilaWeb vam decidir que no. Puc arribar a discutir si les fotos del tren s'havien de publicar; nosaltres no ho hem fet, per evitar la pornografia racista en què han degenerat, tant al YouTube com a les webs d'alguns diaris. Ara, les fotos d'aquest individu fent el pinxo, encantat de ser una estrella de la televisió? Qui pot pensar que això tinga gens d'interès periodístic? És morbós. Té audiència. Té espectacle. Però, com a periodista, tot això no em serveix. Els periodistes també som responsables dels monstres que creem i, en aquest cas, en creem un. I la responsabilitat periodística, professional i ètica, ens hauria d'haver frenat ja fa temps.Després, quan s'obrirà l'àmfora de Pandora, serem els primers a esgarrar-nos les vestidures, compungits o alarmats. Però ja serà massa tard.
26 octubre 2007Autor: Vicent PartalEmail: director@vilaweb.catEnllaç permanent: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2605472
Els accidents
Ja poden posar controls d'alcoholèmia, ja poden posar multes, carnets per punts i el que vulguin, que tammateix continaurà havent-hi accidents i vícitmes, moltes vínctimes. La causa fonamental és la velocitat. I la causa de la velocitat són els motors. Com pot ser legal posar en mans d'un al·lot de 18 anys un motor de 2.000 CV, amb potència suficient per aixecar un avió? Salvar vides implica reduir al mínim la potència dels motors i limitar al màxim les velocitats. Aquesta és la millor manera de salvar vides. La nostra societat prohibeix, llevat de casos especials, poder tenir armes de foc. Però què és més perillós, una pistola o un vehicle a tota màquina? Pens que, com sempre, mana el negoci i que els interessos de les gran companyies petrolieres i de les fàbriques de cotxes i motos hi pesen més que no la seguretat. Que tothom sàpiga que hi ha bombes sobre quatre rodes pertot.Marta Alou Mir. Palma.Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3438+6+198041
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
